Els 10 Consells per despistar el Gran Germà a Internet

Potser el lector hagi intentat en alguna ocasió teclejar el seu nom i cognoms en algun cercador d’internet, i probablement hagi trobat diversos o multitud de resultats on se li cita. Per exemple, el nom pot aparèixer lligat a una multa de trànsit, al llistat dels participants en una cursa popular, a una oposició a la qual es va presentar o com a membre d’alguna xarxa social. Si això mateix ho fes una persona desconeguda, podria fàcilment fer-se una idea força aproximada (tret que hagi estat extremadament curosa amb la seva intimitat, i tot i així) d’alguns aspectes de la seva vida i, també, dels seus gustos o aficions.

“No estem acostumats a pensar que la informació distribuïda per molts llocs ens pot descriure molt bé”, reflexiona el professor de Filosofia de la Ciència i la Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), David Casacuberta. Per aquest motiu, hi ha qui pensa que la privacitat en l’era d’internet ha mort: “Possiblement és veritat, tots els moviments que fem a la xarxa queden registrats en servidors i webs per a fins comercials, per a la millora del servei que presten o per lluitar contra el terrorisme, com ha passat als Estats Units “, afegeix Josep Cañabate, advocat i auditor certificat de sistemes d’informació.

Tanmateix, és possible mantenir oculta al món la nostra privacitat adoptant mesures de seguretat i algunes precaucions. “Navegar i gaudir de la xarxa de xarxes no ha de suposar cap problema”, comenta Diego Guerrero, especialista en seguretat informàtica i autor del llibre Fraude en la Red i Facebook. Guia Pràctica. Després de la consulta feta a aquests tres experts, a continuació detallem deu consells per preservar la nostra intimitat i despistar al”Gran Germà’ d’internet:

1. Vigilar la informació que bolquem sobre la nostra identitat a internet. Mai introduir el número de mòbil ni el correu electrònic en pàgines que ens inspirin poca o cap confiança. En aquest sentit, Josep Cañabate fa especial èmfasi en les webs que ofereixen concursos o determinats serveis a canvi de les nostres dades personals, sense saber exactament quina intenció tindran. “Per un sorteig d’un pernil no donis les teves dades privades”. I recorda: “Quan un servei és gratuït, el producte ets tu”.

2. Les dades financeres haurien de transferir sempre a través de servidors segurs-https-o llocs de confiança, tot i que la seguretat total no existeix. Per exemple, es recomana fer ús de serveis com PayPal en comptes de pagar directament amb la targeta de crèdit o dèbit. Tampoc cal fiar-se dels missatges que a vegades arriben al correu electrònic d’emissors que, fent-se passar per empreses de confiança, ens demanen verificar dades confidencials. Es tracta d’un delicte d’estafa denominat phishing.

3. Els experts recomanen utilitzar programes criptogràfics, com PGP, que permeten xifrar informació que vulguem mantenir en secret. Josep Cañabate alerta que el correu electrònic “no és segur” i que hem de ser conscients que la confidencialitat del correu “pot ser posada en risc”. Per aquest motiu, una solució per mantenir intacta la nostra privacitat i els nostres dades financeres és recórrer a programes d’encriptació o la signatura electrònica. “El correu electrònic circula per moltes màquines i és molt fàcil que algú decideixi posar un sniffer (o analitzador de paquets) per registrar els missatges”, afegeix Casacuberta.

4. Compte amb les galetes (o coockies informàtics), informació que els llocs web emmagatzemen en el navegador de l’usuari, de manera que poden controlar la seva activitat. La legislació estableix que quan una plataforma web utilitza cookies ha de sol·licitar el consentiment de l’usuari, encara que no sempre es compleix. Si accepta, l’usuari ha de ser conscient que la seva conducta en aquestes pàgines estarà monitoritzada. La informació pot ser utilitzada, per exemple, per enviar publicitat en funció de les webs que visita, els seus gustos o aficions.

5. Compte amb les aplicacions que funcionen amb geolocalització. David Cascuberta recomana “desactivar” aquesta opció quan fem fotos, per exemple, amb un smartphone, en cas que sigui prescindible. Si no, en fer la instantània, queda registrada la nostra localització.

6. Cal tenir instal·lat un Sistema Operatiu actualitzat, també per a dispositius mòbils. “Actualment el sistema operatiu de referència per a PC seria Windows 7; Mountain Lion, per a Mac i qualsevol distribució fiable en Linux com Ubuntu, explica Diego Guerrero. La resposta és senzilla, els sistemes operatius són programes molt complexos, en els quals habitualment es troben petites errades de programació (vulnerabilitats), que són aprofitats per persones malintencionades en el seu benefici, per exemple, per “colar” un programa maliciós (troià) que els permeti obtenir informació o bé fer-se amb el control del sistema sense que l’usuari ho sàpiga.

7. Disposar d’un antivirus activat i actualitzat. “Encara que hi ha diferents solucions integrals de pagament, podem trobar de forma gratuïta antivirus que poc o res tenen a envejar, com Avira, AVG o NOD32”, detalla Guerrero. El mateix es pot aplicar al programa que utilitzem per navegar per internet, conegut com a navegador, sigui Internet Explorer, Firefox, Chrome (considerat actualment com el més segur) o qualsevol altre. Aquests programes poden complementar-se, a més, amb diferents “addons”, per exemple en el cas del Firefox, el WOT o el NoScript, que permeten comprovar la fiabilitat d’una pàgina i impedir l’execució de codi javascript sense coneixement de l’usuari respectivament. També existeixen versions similars per a tots els navegadors actuals.

8. Instal·lar un tallafocs de confiança i actualitzat; controlar les connexions entrants i sortints del nostre ordinador, de manera que sempre que detecti una connexió dubtosa o no autoritzada demanarà l’autorització de l’usuari prèviament. Segons l’autor de Frau a la xarxa, “la seva utilitat és cabdal si hem estat infectats per un troià, ja que quan aquest intenti enviar dades o activar remotament, el nostre tallafocs ens informarà d’una connexió de dades no autoritzada, permetent eliminar-la”.

9. No descuidar la nostra xarxa Wifi. Utilitzar com a protocol de seguretat WPA-PSK o WPA2-PSK (també existeix WEP, però no la recomanen els experts). També cal utilitzar una clau de pas alfanumèrica complexa. A internet hi ha llistats filtrats dels noms de xarxa, claus wifi i infinitat de models de router, que permeten a qualsevol usuari espavilat aprofitar-se de la situació. Una altra mesura interessant consistiria a no publicar el nom de la nostra xarxa (SSID), de tal manera que quan un tercer dins del nostre radi d’acció intentés veure quines xarxes estan disponibles, la nostra no apareixeria. Així mateix, es pot utilitzar altres tècniques més avançades com el filtrat MAC, on s’introduiria la identificació única del nostre ordinador o dispositiu mòbil al router amb la finalitat que aquest sol permetés la connexió des d’aquest equip concret, les possibilitats són moltes i la seva explicació detallada excediria de la finalitat d’aquest petit article.

10. Els pares han de ser conscients de tots els riscos que poden comportar per als menors l’ús de les xarxes socials. “Per la seva naturalesa, els menors són més vulnerables i confiats i, amb un esperit aventurer, entren en contacte amb gent”, assenyala Josep Cañabate, i prossegueix: “Només es pot prevenir informant als nens que no parlin amb desconeguts i dels riscos que existeixen “. A més, Diego Guerrero explica que per aquest propòsit resulta de gran utilitat disposar d’un programari de control parental, que permeti protegir i supervisar l’activitat dels menors a la xarxa. Windows 7 disposa d’un programa de Control Parental integrat bastant eficaç i de senzill maneig; Windows Live Protecció Infantil. A més existeixen altres programes de control parental igualment útils i de lliure distribució molt recomanables, com K9 Web Protection, Qustodio o Naomi.

En conclusió, els experts recomanen que a internet mai fem o diguem res que no faríem al carrer. “A Internet un ha de ser responsable de si mateix, no poden haver patrulles de policia”, comenta Casacuberta. Per això cal adoptar “unes mínimes mesures de seguretat”. I alerta Guerrero: “el mateix usuari és el seu pitjor enemic”.

Leave a Reply